4 de Julio 2004
La història d’un teix inicia una trilogia que l’autor argentí completarà amb dues novel•les dedicades a un riu i un volcà
Guido Mina di Sospiro
relata les memòries mil•lenàries d’un arbre
Elisabet Márquez
BARCELONA
L’ escriptor argentí Guido Mina di Sospiro escriu les vivències d’un teix des de la germinació fins a la imminent mort a ‘Memorias de un árbol’ (RBA Integral).
Memorias de un árbol és el primer llibre d’una trilogia completada per les memòries d’un riu i les d’un volcà. Amb aquest primer volum, Mina di Sospiro s’enorgulleix de dir que ha iniciat un nou gènere, el de les memòries naturals, on s’expliquen vivències mil•lenàries d’éssers suposadament inanimats, mesclant la ficció amb els coneixements científics supervisats per experts. “En aquesta mescla resideix la força del llibre”, explica Mina di Sospiro. Però l’autor no vol parlar de consciència ecològica, prefereix parlar de consciència cosmològica i cosmogònica. Per ell, que els seus llibres constitueixin un nou gènere és, al capdavall, qüestió d’etiquetes: “Les etiquetes són pròpies dels editors. Els lectors normals no n’hi posen, senzillament llegeixen i gaudeixen de la lectura. El nom del nou gènere sorgeix més aviat com a resultat final”. En aquests tres relats, la proximitat del lector no resideix en el fet que estiguin escrits en primera persona sinó que es relati “en primer arbre, primer volcà o primer riu”, puntualitza divertit l’autor.
En el cas de Memorias de un árbol es tracta de la vida d’un teix femení, la reina mare d’un bosc d’Irlanda. Els diferents capítols guien el lector per l’evolució vital d’aquest arbre, des del moment que encara és un fruit carnós fins que és una soca de dos mil anys que s’acomiada del món explicant la seva vida. El record comença “24.740 llunes” enrere, quan era una de les moltes baies que havia produït la seva mare. La història avança amb la caiguda del fruit. El pas del temps fa que la llavor germini i comenci a créixer un arbret petit i feble, que durant els primers anys de vida està meravellat de tot allò que l’envolta. La pluja l’extasia i l’omple d’amor la companyia de la seva mare, que vigila el teix nounat des de molt amunt. Les memòries es fragmenten en diversos episodis on s’explica la descoberta de l’ésser humà. Amb el pas dels anys, i dels segles, el teix esdevé el testimoni de l’arribada dels romans, de batalles, sacrificis i altres esdeveniments.
Amor a la natura
Mina di Sospiro ha escrit amb Memorias de un árbol un llibre que irradia amor cap a la natura. Aquest sentiment, però, ha evolucionat en l’autor a mesura que anava escrivint: “La visió que tenia de la natura ha canviat. Ara no la idealitzo tant perquè he adquirit una visió precisa dels ritmes de la natura i sé que la visió pacífica de la natura és errònia: hi ha fortes lluites territorials”, aclareix. I aquestes lluites són precisament les que ha de protagonitzar el teix per tal d’imposar la seva força de reina del bosc.
A Mina di Sospiro li agradaria tornar a l’estat de naturalesa sagrada. “Hem arribat a un punt en què la vida no és sagrada, no hi ha respecte”, es lamenta. Per això és partidari que la sensibilitat per la natura s’eduqui. “La natura es pot apropar a les escoles: amb classes de jardineria a nivells molt bàsics, un alumne que aprengui a plantar tomàquets serà molt més conscient”. Igualment amb animals domèstics a casa, explica, els nens s’adonen que altres éssers tenen el seu ritme sense que això sigui cap obstacle per a la convivència. És possible que aquesta sensibilitat també pugui alimentar-se amb la lectura de Memorias de un árbol, que ha tingut un gran èxit als EUA, la Gran Bretanya i Itàlia. També està traduït o previst de traduir a l’alemany, francès, holandès, grec, coreà, búlgar i japonès. Caldrà veure si l’èxit a l’Estat espanyol pot fer que el teix també parli en català.
